XIV Jornades de Consum Crític: ‘Sembrar l’asfalt. Present i futur de l’Agricultura Urbana i Periurbana’

7 03 2016

Barcelona, 10-12 de març de 2016. Palau Alòs (St. Pere Més Baix, 55)

jornades2016Els darrers quinze anys, l’acció col·lectiva d’entitats i col·lectius que integren el moviment per la Sobirania Alimentària de l’AMB han posat en marxa la incipient transició agroecològica de la metròpoli barcelonina. Projectes de producció, grups i cooperatives de consum, horts comunitaris, lluites i iniciatives d’educació, sensibilització i recerca-acció que s’estan desenvolupant actualment en clau de Sobirania Alimentària al territori metropolità són una prova que aquest procés està en auge.

En aquest context, l’emergència alimentària que pateix bona part de la ciutadania, d’una banda, i l’entrada a diversos consistoris metropolitans de noves propostes municipalistes, per l’altra, plantegen nous reptes i oportunitats d’acció que cal que explorem plegades.
Les jornades que us presentem tenen per objectiu esdevenir un espai ampli de trobada, reflexió i debat entorn a com promoure l’Agricultura Urbana i Periurbana a l’AMB per seguir avançant cap a la Sobirania Alimentària; és a dir, per seguir impulsant una transformació social que es basi en els principis d’equitat, justícia ecosocial, sostenibilitat i radicalitat democràtica.

Veure el PROGRAMA DE LES JORNADES en PDF
Inscripcions: bit.ly/20mfCj7

Anuncis




Presentació del documental: “Buen vivir des de les dones i els pobles”

7 03 2016

Els propers 10 i 11 de març serà a Barcelona la Lorena Cabnal, feminista comunitaria indígena xinca de Guatemala. Us convidem a participar en dues activitats:

  • Dijous 10 de març: Presentació del documental: “Buen vivir des de les dones i els pobles
  • Divendres 11 de març: Taller de sanació per a dones “La sanación como camino cósmico-político” (Per al taller de sanació del divendres, cal inscripció prèvia)

 

Presentació documental 10.03.2016

Taller de Sanació 11.03.2016





Setmana de Lluita pel Clima: activitats, continguts i materials

30 11 2015

Aquest dilluns 30 de novembre ha començat a París la Cimera sobre el Canvi Climàtic a París (COP21), on es reuneixen 150 caps d’estat i de govern amb l’objectiu de tancar un primer acord global en què tots els països es comprometin a reduir les emissions de gasos de l’efecte hivernacle.

Al voltant de la cimera, que tindrà lloc fins el dia 11, s’han organitzat també direrents activitats de lluita i reivindicació. Diumenge 29, per exemple, el Moviment per a la Justícia Climàtica va convocar la Marxa Mundial pel Clima a Barcelona i altres ciutats de Catalunya, fent una crida als assistents a la cimera perquè s’arribi a un acord global i ambiciós per solucionar la pitjor crisi ambiental de la història.

La lluita contra el canvi climàtic i en defensa del medi ambient és un aspecte clau per a la sostenibilitat de la vida i la justícia social. Alguns dels drets econòmics, socials i culturals (DESC) estan relacionats amb el dret a un medi ambient adequat, com el dret a l’alimentació i el dret a la salut. Així mateix, cada vegada es fa més referència a la nomenclatura DESCA, incloent al grup el dret, reconegut a la Constitució Espanyola (article 41), a l’Estatut de Catalunya (article 27) i a diferents instruments internacionals i regionals de drets humans.

Sovint, la defensa del medi ambient i del territori esdevé fonamental en contextos de pèrdua de biodiversitat, de formes de vida, de terres ancestrals o del món rural i la pagesia. El canvi climàtic incideix negativament en la seva manera de viure i la seva salut, especialment de les dones, que s’han posat al capdavant de les lluites per la defensa de la vida, l’aigua, el territori, la sobirania alimentària, pels drets i la defensa de la mare Terra i la pèrdua accelerada de la biodiversitat.

Amb un ull posat a les lluites d’Amèrica Llatina, però també de Catalunya, de l’Estat Espanyol i d’altres indrets del món, aquesta setmana de lluita pel clima compartirem una selecció feta per Entrepobles i l’Observatori DESC d’articles, activitats, vídeos, notícies i materials que hi estiguin relacionats.

Divendres: Sobirania alimentaria, territori i acaparament de terres

Dijous: Veus contra el fracking

Dimecres: Construcció de la hidroelèctrica Belo Monte (Brasil)

Dimarts: Campanya per la defensa del Yasuní, reserva mundial de la biosfera, Campanya Chevron Tòxic (Equador)

Dilluns: Drets humans i medi ambient; Videoconferència de Naomi Klein “Això ho canvia tot: el capitalisme vs. el clima”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Canvi climàtic i la moratoria petrolera, amb Alexandra Almeida

30 11 2015

Dimarts, 1 de desembre de 2015, a les 19h
Seu de NOVA (Plaça Catalunya, 9, 5è 2a)

…. Lluitar contra el canvi climàtic és deixar el petroli sota terra a les comunitats

Cartell-seminari-Alexandra-Almeida-web

Després de la Marxa mundial pel clima a Barcelona d’aquest diumenge sota el lema“Justícia climàtica”, i en la setmana de lluita pel canvi climàtic, coincidint amb la Cimera de París, Entrepobles, amb la col•laboració del Observatori DESC, Alerta Amazònica, Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció i l’Observatori del Deute en la Globalització, ha organitzat aquest dimarts 2 de desembre la xerrada “Canvi climàtic i la proposta de moratòria petrolera”, on parlarem de la lluita global contra el Canvi Climàtic i les diverses propostes existents.
Aquest dimarts 1 de desembre, a les 19h, us esperem a la seu de NOVA (Plaça Catalunya, 9, 5è 2a) on hem organitzat la xerrada-debat “Canvi climàtic i la proposta de moratòria petrolera” amb:

  • Alexandra Almeida, d’Acción Ecológica d’Equador; i
  • Quim Pérez, del Moviment per la Justícia Climàtica, promotors de la Marxa ciutadana pel canvi climàtic.

Alexandra Almeida es experta en industries extractives, vigilància i desenvolupament sostenible. Coordinadora de l’àrea del petroli de l’organització equatoriana Acción Ecológica i membre del Col•lectiu Yasunidos. Porta més de 20 anys fent monitoreig ambiental a la industria petrolera en Equador. La seva darrera publicació ha estat “Manual de monitoreo Ambiental Comunitario”

Organitza: Entrepobles
amb la col•laboració de: Observatori DESC, Observatori del Deute en la Globalització, Alerta Amazònica, Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, Ecologistes en Acció i Enginyeria sense Fronteres.





Dones indígenes i resistències a l’extractivisme, amb Blanca Chancoso

20 11 2015

Dijous, 26 de novembre de 2015, a les 19h

Seu de La Fede (C. Tàpies, 1-3)

…. Lluitar contra el canvi climàtic és deixar el petroli sota terra en les comunitats.

Charla Blanca Chancoso_okokok

Xerrada-debat amb Blanca Chancoso, dirigent indígena equatoriana, fundadora de la Confederación de los Pueblos de Nacionalidad Kichua del Ecuador (Ecuarunari) i de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (Conaie). Actualment es la impulsora de l’organització Mujeres Saramanta Warmikuna.

Organitza: Entrepobles

amb la col·laboració de: Observatori DESC, Observatori del Deute en la Globalització, Alerta Amazònica, Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i Dones x Dones.





Manifestació 25N: No morim ens maten. Contra les violències masclistes Autodefensa feminista

20 11 2015

Dimecres, 25 novembre 2015, a les 19h

A Canaletes (Porta una espelma)

Manifest:

NO MORIM, ENS MATEN. Contra la violència masclista, AUTODEFENSA FEMINISTA

CartelAvui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, som aquí per manifestar de nou el rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.

Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.

Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d’altres.

Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s’inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Manifestem que totes nosaltres, totes les que som aquí, som expertes en l’experiència de la violència masclista. En un àmbit o en diversos; en nosaltres mateixes o en dones properes: amigues, col·legues, germanes, mares, filles, àvies, nebodes, netes, cunyades, ties… D’una manera o de diverses, totes coneixem la violència pel fet de ser dones.

Manifestem que estem fartes del silenci entorn els perpetradors de la violència, de la no responsabilització dels agressors, de l’absència de reconeixement i de resposta institucional.

Denunciem que la violència contra les dones és la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans de la meitat de la població de la nostra cultura occidental.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit jurídic i policial culpabilitzant les dones i estigmatitzant-les quan no confien en els recursos legals que se’ls hi ofereixen; desprotegint-les en exigir la seva adequació als sistemes jurídico-penals enlloc d’adequar els sistemes a la diversitat de les necessitats de les dones. Responsabilitzant-les a la fi de la violència viscuda.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit laboral amb feines precàries, sous baixos, atur elevat. La que obeeix al capitalisme acarnissat dels tractats de lliure comerç que s’apropia del capital femení en el seu benefici.

Denunciem la violència estructural que opera a través de les retallades en l’àmbit social, deixant les dones que pateixen violència directa en situació de desempar i victimitzant-les doblement. La violència que col·loca les persones dels serveis d’atenció a límits d’explotació amb l’excusa de la crisi i les retallades.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit de la salut coaccionant la llibertat dels cossos de les dones legislant-los, cancel·lant-los i violentant-los.

Denunciem la violència estructural que opera en l’àmbit d’ensenyament obviant models coeducatius i cooperatius mantenint currículums escolars i plans d’estudi que vehiculen la cultura de la violència.

Denunciem que som davant d’una greu problemàtica de salut pública, on les estadístiques oficials només assenyalen la punta visible de l’iceberg d’una xacra molt estesa i d’arrel profunda.

Denunciem la violència institucional que sosté i manté aquestes estructures sense reconèixer i assumir la responsabilitat cabal en l’eradicació o la perpetuació de la violència vers les dones. Denunciem les polítiques de maquillatge que ens esgoten i ens espremen.

Denunciem la violència institucional que no intervé en l’enculturació neomasclista de la nostra societat; que s’apropia el discurs feminista obviant el fons i les pràctiques que implica; que es limita a gestionar minsos recursos que de cap manera arriben al fons d’una problemàtica que pot anomenar-se feminicidi; que incompleix els propis compromisos legislatius en no desplegar els efectes que haurien d’emanar de les normes.

Denunciem la violència institucional que minimitza, aïlla, dispersa i oculta, la magnitud de la violència contra les dones no abordant-la des de les dimensions simbòliques i estructurals que la legitimen i sustenten, actuant així com a còmplice d’aquesta violència.

Manifestem i recordem: a qui calla, que el silenci el fa còmplice de la violència; a qui no escolta, que triar la ignorància el fa responsable; i a qui pot fer-ho i no actua, que no prendre mesura és una forma més de violència.

Com cada any, seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

I per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i per a tots:

  • ESCOLTEU-NOS. La saviesa femenina i el moviment feminista són la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.
  • MIREU-NOS. Som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per la transformació de la feminitat i la masculinitat.
  • VEIEU-NOS. El reconeixement a la diversitat és el principi de la llibertat. Sense dones lliures no hi ha països lliures
  • RECONEGUEU-NOS. Les dones teixim xarxes i sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.

El nostre saber feminista és imprescindible per acompanyar i guiar la transformació social que nosaltres fem cada dia, amb el nostre dia a dia.

Les unes al costat de les altres, practicant l’autodefensa feminista, diem PROU a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relaciones lliures perquè:

PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.

PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE, I LLIURE DE VIOLÈNCIES.

PERQUÈ ENS VOLEM VIVES, I ALEGRES, I SANES, I FORTES, I JUNTES!!!

 Novembre feminista   https://novembrefeminista.wordpress.com/





Jornada de reflexió i dejuni “L’alimentació també és educació”

18 11 2015

Data: 20 de Novembre de 2015, a les 9.30 h

Lloc: local de la FAVB (c/ Obradors, 8. Barcelona)

dejuni_20n_1La Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC), convoca conjuntament amb el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) una jornada de reflexió i dejuni, de 24 hores, aquest divendres 20 de novembre. La jornada tindrà lloc al local de la FAVB (c/ Obradors, 8. Barcelona), on s’hi passarà la nit i al matí, a les 9.30h. es constituirà un grup de treball d’entitats i institucions per discutir i llençar una proposta conjunta. A les 12.30h, es farà una roda de premsa i, a la tarda, hi ha una xerrada sobre les beques menjador i la necessitat d’un nou model de menjadors escolars.

Com a defensors del dret a l’alimentació adequada, volem posar de relleu que cal repensar les actuals polítiques de beques menjador per garantir efectivament aquest dret dels infants i joves. Fins i tot en els casos de les administracions que han ampliat les partides -són només alguns municipis amb recursos els que ho estan assumint- reclamem una revisió dels barems d’accés a les beques, atès l’empobriment creixent de la població i l’absència de polítiques públiques garantistes per a tothom qui ho necessiti. També volem fer palès la necessitat d’atendre els infants i adolescents afectats per la compactació d’horaris als centres de secundària i per tant, sense servei de menjador.